dilluns, 26 de juny del 2017
dijous, 5 de maig del 2016
divendres, 16 de gener del 2015
dissabte, 5 d’abril del 2014
Els boscos,
els arbres, les flors, les pedres i les muntanyes tenen veu i vida propis.
Formen part
de la nostra vida quotidiana com la nostra vida interior, aquella veu que ens
diu què hem de fer o cap on hem d’anar.
Quan entris
en un bosc pren consciència que una multitud de criatures son allà, d'un costat
a l'altre, ocupades en diferents activitats i que t'estan observant.
Els arbres
ens criden. Ens criden perquè els podem observar en totes les seves textures,
formes, solidesa i una increïble força i resistència. Fins i tot ens mostren
les seves ànimes; sí, les seves ànimes.
És com
màgic, un misteri. Si sabem observar i escoltar la natura en silenci ens diu
moltes coses. És entrar en un món nou.
És com
trobar un món invisible però alhora visible.
A mi el que
més em crida són els arbres; quan els contemplo, cada arbre em diu alguna cosa
diferent, és una meravella.
Hi ha arbres
dels quals no puc passar de llarg, hi ha una veu que em diu "mira'm bé, no
tinguis pressa, fes-me una fotografia", i li faig una fotografia del que
he captat, del que l'arbre m’està mostrant.
I quan hem
observat tot el que la natura ens mostra, tornem a casa més feliços perquè hem
gaudit d'una de les meravelles de la vida.
Carme
Vicario
The woods,
the trees, the flowers, the stones and the mountains have their own voice and
life.
They are
part of our daily life like our inner self, that voice that tells us what to do
or where to go.
When you
enter the woods, make sure you realize the multitude of creatures that are
already there, everywhere, busy in different activities also watching you.
The trees
call us. They call us because we can observe them with their textures, forms,
solidity and an incredible strength and resistance. They even show us their
souls; yes, their souls.
It is like
something magic, a mystery. If we know how to observe and listen to the nature
in silence, it tells us lots of things. It is like entering a new world.
It is like
finding an invisible, yet at the same time visible world.
The trees
are what attract me the most; when I look at them, every one of them tells me
something different, it is wonderful.
There are
trees that I cannot just pass by. There’s a voice saying to me “take a good
look at me, don’t hurry, take a picture of me”, and then I take the picture of
what I have noticed, of what the tree is showing me.
And when we
have seen all what the nature shows us, we go back home happier, because we
have enjoyed one of the life’s wonders.
dimecres, 1 de gener del 2014
" L'olivera de la Pau ha parlat "
Cartell de l'última exposició a la Biblioteca de Can Pedrals ( Granollers )
-6.jpg)
Si observeu els arbres també tenen ànima i l'ànima ens pot dir coses
dimecres, 24 de juliol del 2013
L'ocell a la soca de l'olivera
divendres, 5 d’abril del 2013
divendres, 18 de gener del 2013
divendres, 5 d’octubre del 2012
diumenge, 16 de setembre del 2012
La meva trajectòria artistica va començar a Sant Celoni l'any 1985 amb una exposició de pintures a l'oli, vidre gravat i marqueteria.
Fa uns 20 anys que a la meva feina he d'observar molt el cos de les persones per poder ajudar-les.
Crec que quan surto a la natura em passa el mateix, i amb el temps he anant descobrint formes en les meves observacions. Per exemple, mirar una muntanya i poder observar que l'erosio del temps en la pedra de la muntanya ha pogut formar la forma d'una persona, també en una arrel la forma de un cargol, o en una roca la forma d'un gos. És un altre manera de poder observar la natura, que per exemple en un arbre, una roca o un núvol s'hi poden veure altres formes. De la mateixa manera que jo veig una cosa, cada persona pot veure formes diferents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)