dilluns, 26 de juny de 2017

dissabte, 5 d’abril de 2014



Els boscos, els arbres, les flors, les pedres i les muntanyes tenen veu i vida propis.
Formen part de la nostra vida quotidiana com la nostra vida interior, aquella veu que ens diu què hem de fer o cap on hem d’anar.
Quan entris en un bosc pren consciència que una multitud de criatures son allà, d'un costat a l'altre, ocupades en diferents activitats i que t'estan observant.
Els arbres ens criden. Ens criden perquè els podem observar en totes les seves textures, formes, solidesa i una increïble força i resistència. Fins i tot ens mostren les seves ànimes; sí, les seves ànimes.
És com màgic, un misteri. Si sabem observar i escoltar la natura en silenci ens diu moltes coses. És entrar en un món nou.
És com trobar un món invisible però alhora visible.
A mi el que més em crida són els arbres; quan els contemplo, cada arbre em diu alguna cosa diferent, és una meravella.
Hi ha arbres dels quals no puc passar de llarg, hi ha una veu que em diu "mira'm bé, no tinguis pressa, fes-me una fotografia", i li faig una fotografia del que he captat, del que l'arbre m’està mostrant.
I quan hem observat tot el que la natura ens mostra, tornem a casa més feliços perquè hem gaudit d'una de les meravelles de la vida.
Carme Vicario

The woods, the trees, the flowers, the stones and the mountains have their own voice and life.
They are part of our daily life like our inner self, that voice that tells us what to do or where to go.
When you enter the woods, make sure you realize the multitude of creatures that are already there, everywhere, busy in different activities also watching you.
The trees call us. They call us because we can observe them with their textures, forms, solidity and an incredible strength and resistance. They even show us their souls; yes, their souls.
It is like something magic, a mystery. If we know how to observe and listen to the nature in silence, it tells us lots of things. It is like entering a new world.
It is like finding an invisible, yet at the same time visible world.
The trees are what attract me the most; when I look at them, every one of them tells me something different, it is wonderful.
There are trees that I cannot just pass by. There’s a voice saying to me “take a good look at me, don’t hurry, take a picture of me”, and then I take the picture of what I have noticed, of what the tree is showing me.
And when we have seen all what the nature shows us, we go back home happier, because we have enjoyed one of the life’s wonders.
Carme Vicario

dimecres, 1 de gener de 2014

" L'olivera de la Pau ha parlat "

Cartell de l'última exposició a la Biblioteca de Can Pedrals ( Granollers )


    Si observeu els arbres també tenen ànima i l'ànima ens pot dir coses

dimecres, 24 de juliol de 2013

L'ocell a la soca de l'olivera

El més de maig  del 2013 vaig fer l'última exposició,  a Sant Celoni, lloc: Can Ramis a la plaça de la Vila, la foto del cartell és "l'ocell a la soca de l'olivera".

divendres, 5 d’abril de 2013

La roca que plora

                   Aquest és el cartell de l'última exposició feta a Lliçà d'Amunt, Març del 2013

divendres, 18 de gener de 2013



                  El cartell de l'última exposició a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona 2012.

divendres, 5 d’octubre de 2012

 "  El paisatge del bosc te un llenguatge propi, com el del nostre cos"

diumenge, 16 de setembre de 2012



La meva trajectòria artistica va començar a Sant Celoni l'any 1985 amb una exposició de pintures a l'oli, vidre gravat i marqueteria.

Fa uns 20 anys que a la meva feina he d'observar molt el cos de les persones per poder ajudar-les.
Crec que quan surto a la natura em passa el mateix, i amb el temps he anant descobrint formes en les meves observacions. Per exemple, mirar una muntanya i poder observar que l'erosio del temps en la pedra de la muntanya ha pogut formar la forma d'una persona, també en una arrel la forma de un cargol, o en una roca la forma d'un gos. És un altre manera de poder observar la natura, que per exemple en un arbre, una roca o un núvol s'hi poden veure altres formes. De la mateixa manera que jo veig una cosa, cada persona pot veure formes diferents.

                         (  La natura és com un núvol que es mou i mai és igual  )


























Inauguració del blog


Cartell de l'exposició "La natura, la millor escultora" el febrer de 2012